Entre les propostes rebudes, es farà una selecció per a la plataforma digital de Quaderns [quaderns.coac.net].

Podran participar en la convocatòria tots els arquitectes col·legiats que presentin projectes recents. Es pot enviar:
- Obra construïda
- Projectes no realitzats
- Disseny de producte
- Articles o documents de reflexió
- Comissariat d’exposicions
- Espais efímers
- Producció artística
- Producció fotogràfica
- Altres

/// Novetats a la plataforma digital: Projectes Narrats.
En un mitjà com Internet, cada cop més saturat d’imatges i projectes, volem evitar la reproducció d’un procés en què les imatges transiten de plataforma en plataforma silenciosa i automàticament. Amb la idea d’aportar una visió específica dels projectes i mantenir el context i especificitats pròpies dels projectes, iniciem una nova secció a l’observatori anomenada Projectes narrats.

Els Projectes narrats presentaran, a més de la informació necessària per a la comprensió del projecte, un podcast on els autors podran donar veu i contextualitzar les imatges i plànols mostrats.

/// Publicació en paper de les propostes.
D’entre totes les propostes seleccionades per a la versió digital, es realitzarà una selecció posterior que apareixerà en format paper a la secció Observatori corresponent de la revista.

Aquesta selecció es realitzarà seguint criteris temàtics en funció de cada número (veure convocatòria específica # 265),

/// CONVOCATÒRIA OBSERVATORI # 265
El número 265 de Quaderns estarà dedicat a domèstica.

La domesticitat forma part de la cara més íntima i protectora de l’arquitectura, però a la vegada, com recentment s’ha posat de manifest, està relacionada d’una manera immediata i fràgil amb la gran escala macroeconòmica de la política. Els desnonaments, l’estancament de la construcció, l’abandonament d’edificis de vivenda o barris sencers, milers d’interiors vacants a l’espera d’ús, connecten petits universos amb una maquinària global sobre la que els ciutadans en reclamen un nou control. El món íntim de la casa i la quotidianitat es contraposen a estructures de poder cada cop més anquilosades que exigeixen noves formulacions sobre les que els arquitectes tenim molt a dir.

Paradoxalment, en mig d’aquesta contraposició, sorgeixen cada cop més propostes orientades a difuminar i superar aquesta línea separadora. Cooperatives, reutilització d’espais, noves fórmules comunitàries, etc. connecten allò individual amb allò col·lectiu.

Però no només això. El proper número vol també recollir petits gestos, petits encàrrecs que amb intervencions acurades siguin capaços reconvertir i millorar espais interiors. Però també projectes d’habitatge on, en un moment en que les famílies es reordenen –fills que tornen, altres que emigren, etc.- es plantegin què pot suposar tot això sobre les distribucions, i com pot afectar a la idea de peça-habitació tenint en compte la necessitat de nous criteris de flexibilitat.

/// Data límit de recepció de propostes per a #265 edició en paper: 17 de maig

OBSERVACIONS TÈCNIQUES


Podeu enviar els vostres treballs a la direcció: observatori[.]quaderns@coac[.]net.

Podran participar en la convocatòria tots els arquitectes col.legiats que presentin projectes recents.
Documentació requerida:
- Nom i correu electrònic.
- Fitxa tècnica: Autor (s), títol, data de realització (mes, any), col.laboradors (opcional).
- Descripció (màx. 300 paraules).
- Màxim 10 imatges (JPG 1024px d’ample 72 dpi) més llistat de llegendes o peus descriptius.


Nota: Quaderns es reserva el dret de selecció de la documentació enviada en funció de la seva adequació als criteris editorials específics de cada número

En aquest cas, l’equip d’arquitectes LAGULA ens explica la casa BTX. Els arquitectes han optat per donar veu als propis clients/habitants de la vivenda.

Habitatge unifamiliar aïllat amb gelosia i coberta a una aigua, que s’adapta a la topografia generant un perímetre zigzaguejant. Es construeix mitjançant pantalles i llosa de formigó gelosia d’obra vista. Fusteria d’alumini, paviments de resines i acabat de ceràmica esmaltada. Acabat exterior en monocapa i fusta.

QUADERNS – JOSEP LLOBET – c+g from Quaderns on Vimeo.

Casa C+G
Situació: Sant Vicenç de Montalt
Arquitecte: Josep Llobet
Col·laboradors: Ana Roque, Marcilio Sabino, Natalia Ojeda, Lai Hung Hauan, Alice Mioni, Marta Sánchez, Alessandra Varonier i Laura Bonell.
Data: 2009
Superficie: 686.27m2 + 2000m2
Fotos: Jaume Prat Ortells
Web: www.josepllobet.com

Aquest projecte ha estat publicat en Quaderns #264 Anuari. Amb aquest número recuperem l’antic format anuari que, d’una banda, permet recollir i ampliar de manera coherent la informació apareguda a la secció Observatori, habitual a Quaderns tant en format paper com digital i, de l’altra, referma la voluntat d’establir connexions entre la història de la revista i una relectura contemporània d’aquesta.

L’abandó de les terres de conreu, i la pressió constructora, deixen parcialment en desús, la trama territorial d’antics camins, partions, feixes i d’escurrenties de l’aigua, construïts tots ells amb el treball i la saviesa de moltes generacions. La falta d’un projecte, que sabés valorar aquest passat i que treiés lliçons d’una tradició mil·lenària per adaptar-se, a una construcció fràgil, provocà la fractura d’una cultura plena de solucions de molt d’atractiu estètic i arquitectònic.

El mur de pedra seca, era l’element ordenador de la totalitat del territori, l’escriptura d’un paisatge, que amb llenguatge pròpia, encara avui, defineix la identitat de tot el territori. La distribució i la seva forma, és el resultat de l’observació de la topografia, les escurrenties de l’aigua, i del moviment de persones i animals: les feixes per la contenció de la terra, les canalitzacions per donar sortida a l’aigua i els camins amb l’estratègia d’abastar la totalitat de la propietat. Al centre s’hi ubica la casa, amb la casa dels animals, la casa del carro i els magatzems, aquesta densitat constructiva es dilueix en els límits, però sense solució de continuïtat començar de nou amb les propietats veïnes. És el treball acumulat que en moltes generacions ens ha deixat un espai totalment humanitzat. És la relació entre idea i matèria, entre mur i pedra.

En l’actualitat una mirada sobre el que s’ha construït ens mostra, l’existència d’una dispersió d’urbanització i edificacions aïllades, sense relació les unes amb altres, situades en llocs estratègics per gaudir de les millors vistes. L’espai rural que ha abastava tot, ha cedit lloc a les noves infraestructures i edificacions, i les ha fragmentat, i ha impossibilitat reconèixer la fractura, mantenint una actitud absentista enfront els problemes que s’assenyalen, impedeix la bona implantació en el terreny. La incomunicació entre el que és nou i el que és vell, és un fet real, que es tracta amb absoluta falta de visió, a on els límits, tan curosament tractats anteriorment, són espais subordinats, mal usats per situar-hi tot allò no desitjable. S’agradeix violentament on s’hauria de ser més sensibles. I tenint en compte que la novetat és sempre més forta que el vell, caldrà que les lleis protegeixin i estimulin allò que queda per evitar-ne la destrucció.

Què és el que ens cal protegir?

Centenars de quilòmetres de murs de pedra seca, que amb la seva geometria donen forma al territori, construïts des de la lògica de la necessitat, amb saviesa i esforç. Delimitant escurrenties d’aigua, topografia i conreus, camins i propietats. Són les cicatrius i les marques, fetes en temps mil·lenaris. És la memòria densa, dels patiments i de les alegries de viure de la terra i a la terra. Aquest és el paisatge que ara fragmentat, haurem de recuperar i al qual mostrar-nos sensibles.

Necessitem una nova mirada sobre el territori, que sigui vigorosa, i poder percebre un nou paisatge pacificat i reconciliat. Un paisatge harmoniós, que no precisi de tanques, per no veure la porqueria, que hi ha fora.

No hi ha altra sortida.

——

Article publicat a Culture|s de La Vanguardia, nº 524.

El projecte, que ocupa tota la parcel·la disponible, té en planta i en secció forma de papallona. A l’ala esquerra, que té dues plantes, hi ha un auditori i sobre aquest una guarderia per als nens del barri. A l’ala dreta de tres plantes s’hi troben, un petit gimnàs, una planta d’aulari per adults, la zona d’exposicions i el local social.

L’edifici mostra davant de la carretera una imatge de sòlid petri construït a base de morters amb pedres projectades de diferents tons grisos, xapes metàl·liques perforades i  grecades  de color cendra. Per altra banda la façana que dona al bosc, d’una sola planta d’alçada, és un cos transparent i permeable. Els pilars que suporten la coberta, en l’espai d’alçada generosa del centre social, estan pintats tot simulant els arbres de l’exterior.

Visualment, entre les dues ales de l’edifici, en colors blancs i amb l’ajuda d’un petit mur de cortina de tres plantes, es troba el punt de permeabilitat entre les cotes inferior i superior del terreny  i que és l’enllaç interior entre la porta de baix i la de dalt. Aquest centre buit està ocupat per un doble espai per a les escales i els ascensors, funciona com una connexió entre els blocs dret i esquerre  i reprodueix en imatge i funcionament el petit pas, com un penya-segat que existia al lloc en l’estat previ a la construcció del centre.

Arquitectes: José Miguel Roldán y Mercè Berengué (Roldán + Berengué, arqts.)

Emplaçament: Carretera C-1413 s/n, Rubí.

Consultors: Càlcul estructural:  Bernúz-Fernández, Arquitectes, S.L., Instal·lacions:  Julián Passardi (ae-t Ingeniería – Tecnioracle, S.L.) i Joan Escanelles (PGI Grup), Arquitecte tècnic, amidaments i pressupost:  Xavier Badia (Vinclament S.L.P.)

Col·laboradors: Vicenç Sanz, Isis Campos, Rosa Hereu · Juanjo P. Jarque, arquitectes.

Àrea: parcel·la:  758m2 construida: 1716,06 m2

Pressupost: 3.425.033,50  € PEC

Fotografia: Jordi Surroca

Ara, una nova generació s’hi ha traslladat, i el casal s’ha reorganitzat, formant un petit apartament a la planta àtic i una habitatge de 3 nivells. Una nova distribució que ha buidat l’espai central del casal, per tal d’incorporar dos nuclis d’escales; un de general per donar accés a l’àtic, i un a l’interior de la casa de 3 pisos que s’ha convertit en el centre de tota la casa.

Una escala pensada per a comunicar, per emmagatzemar, ideada per delimitar espais i permetre visuals des d’ella i a través d’ella.

A nivell global el projecte planteja una intervenció on els nous objectes tenen un llenguatge diferenciat respecte els antics, fomentant el contrast entre ells i revitalitzant-ne alguns  que havien caigut en l’oblit.

Autor: Oriol Vañó Marco

Col·laboradors: Lluïsa Morao

Consultors: David Codinach, arquitecte-estructura, Ildefons Valls, arquitecte tècnic.

Superfície: 393 m²

Pressupost: privat.

Fotografia: Do-Allo Estudi.

Els requeriments de les normatives vigents dels usos educatius a la tipologia existent,  les característiques constructives i estructurals de l’edifici, la relativa qualitat arquitectònica del conjunt i les noves relacions urbanístiques de l’edifici amb el seu entorn (PERI Palma-Plaça Fanalets)  plantegen una intervenció integral bàsicament de substitució.

El nou edifici  es formalitza  a partir de la interacció dels elements formals i espacials que configuren la memòria històrica del lloc  amb els requeriments dels nous usos i les exigències del llenguatge contemporani.

De l’Antiga Església de Sant Pau es conserva l’accés des del carrer La Palma, i la façana del carrer Sant Domènec i es reinterpreta el seu espai . Aquests elements es fusionen amb la nova arquitectura que es conforma cercant un nou equilibri entre el conjunt construït i el nou espai lliure  obtingut fruit del canvi d’alineació del carrer La Palma .

La pell de l’edifici  presenta una relació de buit-ple que indica el diferent grau de relació de l’espai interior  amb l’espai exterior. Es concentren les obertures i es posicionen estratègicament per poder obtenir llum natural i gaudir de les noves relacions visuals originades pels canvis urbanístics .

La màxima relació entre l’espai interior i exterior es produeix en l’angle superior del nou recinte del carrer Sant Pau,  on la façana “es plega” capturant espai exterior, formalitzant l’accés principal a l’equipament.

En relació a l’argument espacial de l ‘Escola Municipal de Belles Arts, s’ha cercat la flexibilització dels espais interiors, que ha de possibilitar l’adequació de les diferents opcions i evolucions  de l’activitat artística, així com l’obtenció d’espais concatenats , visions de conjunt ,  màxim aprofitament de la llum natural i  ventilació creuada .

Els  límits dels espais interiors es resolen contenint usos fixes i la seva textura i cromatisme han de permetre que l’arquitectura esdevingui escenari  de l’activitat de les persones i de la seva producció artística.

Fragmentació, verticalitat,la llum natural filtrada, qualitats estètiques inherents al Centre Històric que hem volgut interpretar.

Autor: Jaume Terés

Direcció d’obra: Jaume Terés, Miquel Àngel Sala (BOMA)

Consultors: Estructures: BOMA, Arquitectura tècnica: ACSA Obres i Infraestructures, SA.

Col·laboradors: Sílvia Forns, Rubén Aragüés, Jordi Cestero (BOMA)

Àrea: 2694,75 M2

Donada la important volumetria d’aquesta tipologia, l’edificació es situa de la forma més curosa possible respecte les edificacions veïnes. Així, l’edifici a la banda nord recula respecte l’alineació del carrer i es proposa una franja verda de vegetació que ens allunyi dels habitatges de menor alçada. A llevant es situa un volum de menor alçada que allotja serveis, magatzems i instal·lacions i que també permet una relació més amable amb els blocs situats enfront. A la banda de l’edifici dels vestidors es col·loca una caixa també de menor alçada que funcionarà com escenari d’ús escolar i es resol l’accessibilitat d’aquest edifici en relació al pati i al nou equipament amb recorreguts d’escales i rampes adaptades. Per últim, es situa l’accés principal al poliesportiu a la banda sud fent façana a l’escola i al pati de menor tamany que resta, i es formalitza amb una marquesina d’uns 3,5 m de vol com a vestíbul exterior.

Per a la construcció de l’edifici s’utilitzen processos industrialitzats per tal de minimitzar el temps d’obra i la interferència en el normal desenvolupament de l’escola, alhora que es cerca qualificar l’edifici des del curós tractament de la llum natural, la ventilació natural creuada i la posada en valor de les solucions estructurals i constructives que es produeixen.

Autor: CASANOVAS, GRAUS, PÉREZ arquitectes (Ana Pérez Lázaro i Joan Casanovas Miñán)

Consultors: Estructures: Guillermo Barenys y asociados Instal·lacions: PGI engineering Project Manager i Direcció execució: Edetco tècnics

Col·laboradors: Mireia Salvadó Pellisa, Marcos Batista Viana de Souza i Íñigo Gómez Arribillaga (arquitectes)

Àrea: Superfície construïda: 1.660 m2 Àrea d’actuació: 3.980 m2

Pressupost (PEC): 1.690.000 + IVA

Fotografia: Francisco Urrutia

Es va  dissenyar un sòcol il·luminat que marca l’alçada de fonamentació de la pròpia volta, i que continua mes enllà de la rampa per  accentuar el fet de que la volta continua. El pla d’il·luminació  es  correspon amb el pla de sol original de les voltes. El sistema (DALI) utilitzat, permet  crear diferents escenes  segons  les necessitats del museu, amb la finalitat de poder regular la despesa  d’energia.

Se’ns va demanar també, un magatzem per a us intern del museu. Projectem un fons de perspectiva de vidre il·luminat, on re col·locar La Tecleta, remarcant la seva  importància dins  la sala.

El tancament de vidre constructivament no arriba a tocar la pedra, aquest fet  junt amb la pròpia il·luminació, també accentua la continuïtat de la volta.

El sòcol, per l’altre banda de la rampa ens serveix de barana, i es plega per formar els pedestals que alberguen les bases de les columnes romanes, il·luminades de manera rasant per que es puguin apreciar els textes  gravats en la pedra

Tant  als pedestals com al sòcol, se han disposat  espais retro il·luminats, amb la finalitat  de col·locar la retolació necessària.

El color blanc  de la intervenció  aporta contrast entre els  elements actuals i els existents, però sense estridències  i  sense treure’l  importància al patrimoni històric.

Autors : D2arquitectura,  Asuncion Vidal Layel- Manuel Pérez Saavedra

Col·laboradors: Arquitecte Tècnic: Antoni Curull Ceron

Emplaçament:  Museu d’Història,  Plaça del rei, núm 1, Tarragona

Àrea: 247,85 m2

Pressupost: 161.579,37 € PEM

Fotografia: Carles Balsells Olivé

El volum de l’edifici s’entén com un cos massís, amb un buidat en planta baixa, que oxigena el carrer Sant Isidre, alhora que en condueix cap a les vistes del mar. Aquest buidat en planta baixa genera un porxo per on s’accedeix a l´edifici.

Dins l’edifici, la planta de l’edifici es distribueix en dues franges: la d’espais comuns, longitudinal a tot l’edifici, que reparteix la circulació entre tots els espais, i amb grans obertures i vistes llunyanes cap el mar, i la franja d’aules, amb obertures d’una escala més de casc antic, respectant l’entorn i protegint la privacitat de les aules i dels habitatges veïns.

La façana ventilada s’acaba amb plaques perforades que formen el mateix dibuix geomètric del mosaic original que cobria el terra de l’antiga casa cedida a l´Ajuntament per la propietat. Amb la col·locació de les plaques que revesteixen les dues façanes visibles de l’edifici es vol posar tot l’èmfasi en el passat de l’emplaçament on s’aixeca el nou edifici i testimoniar l’anterior existència del popular Estanc de la Punta de l’Anita.

Durant el procés de projecte i obra s’han potenciat els aspectes energètics i mediambientals del l’edifici, que s’ha dissenyat seguint els paràmetres de la certificació energètica LEED, éssent un dels primers equipaments culturals a Espanya en aquest procés.

Projecte: Equipament Social Ca L’Anita- Estanc de la Punta a Roses

Autors:  exe.arquitectura ( Jaume Valor + Elisabeth Sadurní + Marc Obradó )

Consultors: Etec (amidaments i pressupost), Arquitècnics (instal·lacions), Bernuz-Fernandez (estructures), Conrad Torras (imatge gràfica), Green Living Projects (consultor LEED)

Col·laboradors: Laura Llimós, arquitecte. Marc Abril, arquitecte.

Àrea: 900 m2

Pressupost: 1.564.200,00€ PEC

Fotografia: Conrad Torras