Com a petit homenatge, recuperem aquí part de la seva obra, publicada a Quaderns d’arquitectura i urbanisme l’any 1976 (Núm.: 120.)

Mora, Piñón, Viaplana by Quaderns

La ciutat dibuixada pels arquitectes [laciutatdibuixada.blogspot.com.es], experiència docent en curs a l’ETSAB, vol aproximar-se a la comprensió dels fenòmens urbans a través de la seva representació transversal, des de l’àmbit territorial de la geografia i de les infraestructures fins a la distància pròxima del pla del terra i de l’interior dels habitatges. Si tradicionalment, la identificació i l’anàlisi de la forma urbana s’ha realitzat a través del dibuix com a eina que permet aproximar-se i sintetitzar la realitat de manera objectiva [dibuix a escala] i sensible [dibuix a mà alçada], recentment han aparegut diversos mitjans de representació del suport urbà propis d’altres disciplines, com la seqüència fotogràfica o fílmica o els sistemes de modelització i geolocalització que ens permeten entendre la ciutat com a fet dinàmic i mutant.

Aquesta evolució dels instruments de representació ha estat determinant en la construcció de nous models interpretatius però també projectius. Així, la imatge de la ciutat s’ha convertit no tan sols en la translació de l’experiència urbana per a la seva comunicació sinó en la base necessària a partir de la qual operar i projectar. “Aprendre a mirar” és clau per a poder construir noves realitats. 

La ciutat dibuixada proposa, a través de tres exercicis acadèmics d’escales complementàries, experimentar sobre les pròpies eines i formats de representació. En primer lloc, Unfolding Rambles planteja la necessitat d’obtenir registres propis sobre la realitat [instruments de mesura] i vehicular la seva traducció en un document de síntesi previ al projecte. En segon lloc, Almanac of Small Data, reprèn el concepte d’almanac, llibre que representa les condicions existents i projecta al temps una visió de futur, per a oferir una visió polièdrica i col·lectiva de Barcelona a través de les dades urbanes, elementals per al coneixement i el disseny de les ciutats futures. Finalment, Layered waterfront complementarà les experiències anteriors amb la construcció d’una sola imatge sintètica i icònica de la ciutat, una secció del litoral que vol fer paleses les transformacions experimentades durant els darrers vint anys.

Unfolding Rambles
Unfolding Rambles reflexiona sobre aquest monument viu de Barcelona que, tot i ser un espai de gran càrrega simbòlica per als ciutadans, ha estat profundament transfigurat i [re]modelat pel turisme. El paper de la Rambla com a element estructural n’exigeix una doble lectura des de la linealitat del propi passeig i des de les seves arestes, que ens permet abordar des del detall qüestions com la pròpia saturació física de l’espai, el moviment dirigit de dalt a baix, la poca diversitat d’usos en planta baixa [episodis monofuncionals majoritàriament orientats a la venda de souvenir i el fast-food] o la difícil convivència entre locals i visitants [falta d’espais de trobada, ús diferenciat del lloc].

L’exercici ha volgut anar més enllà de la geometria i de l’estructura urbana, fent evidents relacions urbanes actualment invisibles: on es produeix l’activitat, com canvia l’espai públic al llarg del temps, quin és el sentiment dels habitants que el recorren, quines són les cantonades més concorregudes i els llocs d’identificació ciutadana etc. Aquests altres aspectes són el que anomenem intangibles [accions, emocions, comportaments]. Per a abordar-los, ens fan falta noves eines de representació pròpies d’altres disciplines (cartografia, anàlisi i visualització de dades, geografia) que permeten fer visibles els nous paisatges urbans potencials.

Els treballs presentats són:

DUES GENERACIONS, DUES RAMBLES. Minerva Ramírez Cabello i Lorena Simone Hortelano.
En un espai tan dinàmic com La Rambla, es descobreixen llocs estàtics (zones on estar, esperar a algú o parar-se a observar) en què es poden establir grups segons costums, activitats i forma de vida, corresponents a diverses generacions agrupades per franges d’edats: la Rambla dels joves i la de la tercera edat indiquen aquests espais i activitats compartides.

LA PARTITURA. Inés Masó Sotomayor i Cristina Herrero de la Fuente.
Aquestes cartografies representen els obstacles i barreres que trobem a La Rambla, que impedeixen la transversalitat. El primer dibuix mostra la longitud en planta de la barrera, la seva densitat/permeabilitat i la seva alçada. En definitiva, és com un alçat abatut vist des dels carrils laterals.  El segon dibuix és un pas més, representa el negatiu de l’anterior: el buit, el seu ritme, l’espai en planta que ocupa i la seva densitat.

URGÈNCIA. Marc Anton Ros Gargante i Gemma Torras Rolando.
Diagrama que descriu on anar, en un moment d’urgència, de manera gratuïta i ràpida. A partir de la facilitat per accedir als serveis WC dels establiments (perdona, puc anar al lavabo?), es pondera la permeabilitat de la planta baixa de les Rambles, posant en relació l’espai públic amb el privat.

SALUT, DINERS I CADIRA. Cristina Garcia Nadal i Cristina Rosa Cervelló.
El negoci de les cerveses s’ha instaurat en aquest espai urbà. Els bars, situats als laterals, funcionen durant les hores de llum afavorint una activitat lineal en el sentit mar-muntanya. De nit, la venda ambulant de cerveses divideix la Rambla per trams, cadascun dels quals s’associa a un venedor situat en proximitat de les parades del metro alhora que abraça també les circulacions transversals per on les cerveses buides es perden. Aquesta posició estratègica provoca que durant la nit La Rambla arribi a funcionar transversalment.

PERMANÈNCIES. Maria Múzquiz Barberá i Joana Solsona Bernades.
La cartografia representa, a mode de gràfic de barres, els anys que porta en actiu cada establiment del tram de Rambla analitzat. Es fa evident la diferència entre les dues façanes, amb la mida i la permanència dels locals. Els comerços més antics destaquen com una mena de fites que marquen la història de la ciutat.

/// Gràcies a Mar Santamaria Varas per fer-nos arribar aquesta informació.
/// La ciutat dibuixada pels arquitectes és un curs optatiu impartit per Mar Santamaria Varas [coordinació 300000kms.net] i Montserrat Ribas Barba, professores dels Departaments d’Urbanisme i Ordenació del Territori [DUOT] i Expressió Gràfica [EGA] de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona [ETSAB-UPC].

Dissenyada per l’arquitecte Antonio Bonet, en estreta col·laboració amb el propietari Ricardo Gomis i la seva esposa Inés Bertrand Mata, la casa Gomis, més coneguda com La Ricarda és potser la seva obra més emblemàtica i en termes arquitectònics el millor exemple del Racionalisme Català. La seva construcció és una continuació dels treballs realitzats per l’arquitecte en Punta Balena, Uruguai, amb la Casa Berlingieri, on l’ús coherent de l’estructura formada per pilars i volta catalana dóna lloc a espais de gran profunditat i transparència.

La construcció de la Ricarda, va ser realitzada “per correu”, ja que Bonet en aquests anys es trobava a Argentina i va dirigir l’obra a la distància. El primer contacte amb el client va ser en 1949, la primera vegada que Bonet tornava al seu país des de 1936, després del qual es va realitzar un primer projecte que no va seguir avanci. La segona proposta, desenvolupada a partir de 1953 va ser la finalment acceptada i construïda. La construcció va ser dirigida en obra per l’arquitecte Mengis i el constructor R. Bofill.*

/// Dates del curs: del 8 al 19 de juliol
Horari de treball: 8 hores al dia; de 10 a 14h / 15 a 19 h. Descans per dinar /Cal
portar-se el dinar/ Accés a la platja.
Lloc de treball: casa de la Ricarda

/// Grup mínim per fer el curs: 15 estudiants (en cas de no arribar al mínim es retornarà l’import de la matrícula)
Màxim matrícules admeses: 30 estudiants
Cost de la matrícula: 260 €
El cost de la matrícula inclou:
- Un professor cada 10 alumnes
- Aportació per al manteniment de La Ricarda (80 € per estudiant)
- Tres o quatre sessions de 1,30 h de professors convidats

/// Dates per matricular-se: del 31 de maig al 18 de juny de 2013
Informació i matrícula: Sra. Marta Bastardas, Secció de tecnologia , 3ª planta ETSAV

Estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès
Sra. Natàlia Ojeda, josepllobetarquitectes, Consell de Cent 159 SEP, local 1, Bcn
sep@coac.net
horari: de 10:00 hores a 15:00 hores

Estudiants d’altres Escoles d’Arquitectura
Amb la finalitat de garantir el grup mínim de 15 persones el més aviat possible es planteja una reducció de matrícula a 230 € del 31 al 7 de juny del 2013

Professors: Sergi Serra Casals, Marta Adroer Puig, Josep Llobet Gelmà

Més info: sepcent.blogspot.com.es

* informació i imatges: wikiArquitectura

Aquesta setmana s’inaugura la primera CONNEXIÓ _IMPORT TICINO que constarà de tres accions:

/// 01_exposició_IMPORT TICINO: 23 de Maig inauguració al COAC a les 19h, amb participació de Bonell, Polloni (BSI), della Torre (ACCADEMIA) i Regusci (AAAB), i una breu xerrada d’ Alberto Caruso (director revista ARCHI) amb la presència confirmada de 15 dels estudis presents a l’exposició.

/// 02_jornada docent_ACCADEMIA DI MENDRISIO: 24 de Maig a ROCA GALLERY, a les 16.30h, amb una mostra per part de Roberto Briccola d’un projecte docent a Mendrisio, amb la presència d’ arquitectes locals vinculats a la docència i interessats a intercanviar l’experiència pròpia.

/// 03_trobada_TICINO + BARCELONA: 24 de Maig a la AAAB, de 20h a 24h, on es reuneixen els estudis suïssos convidats, amb els estudis de Barcelona que aniran a Suïssa i tothom que vulgui aprofitar per provocar connexions, al voltant de publicacions, truites de patata, formatges emmenthal i gruyere, moritz i bombay saphire.

Una previsualització del catàleg publicat per dpr-barcelona i que compta amb interaccions de Realitat Augmentada que permet expandir els continguts del mateix, es pot veure aquí:

La declaració de la Fundació amb relació a la decisió d’atorgar a Joan Fontcuberta el premi, en l’edició del 2013, diu el següent:

“Joan Fontcuberta, que al llarg de més de trenta anys no ha deixat d’investigar i qüestionar el mitjà fotogràfic, és un dels fotògrafs contemporanis més imaginatius. La seva obra es caracteritza per adoptar unes perspectives conceptuals originals i lúdiques, que exploren, en particular, les convencions fotogràfiques, els mitjans de representació i les reivindicacions de veracitat. En projectes interdisciplinaris que s’expandeixen fora de l’espai expositiu, Fontcuberta desafia conceptes que són propis de la ciència i la ficció. A més de la seva pràctica fotogràfica, articula el seu compromís amb l’art fotogràfic en les seves facetes d’escriptor, professor i comissari, i ha estat una figura enormement inspiradora per a les generacions més joves.”

El jurat d’aquest any, que va elevar la seva proposta al Consell Directiu de la Fundació, estava format pels experts següents:

- Ute Eskildsen (president). Professor i, fins al 2012, director del Departament de Fotografia del Museu Folkwang, Essen, Alemanya.
- Thomas Joshua Cooper. Professor al Departament de Fotografia de l’Escola d’Art de Glasgow, Gran Bretanya
- Marcel Feil. Director adjunt d’art a Foam, Amsterdam, Països Baixos
- Agnès Sire. Directora de la Fundació Henri Cartier-Bresson, París, França

Més info: Hasselblad Foundation

La taula, que possibilitarà l’intercanvi de coneixement i experiències entre alumnes i professors, ha estat organitzada a propòsit i amb motiu de la inauguració de l’exposició: “Un viatge inacabat. Granada, Roma, Santiago”. Una mostra que exposa el treball d’un grup d’estudiants d’arquitectura a través d’un viatge iniciàtic a tres ciutats mítiques i universals.

Viatjar als llocs del pasast ha estat una constant d’artistes i arquitectes al llarg de la història. De la mateixa manera que els humanistes del Renaixement van viatjar al món clàssic a la recerca d’inspiració per als seus treballs i com exercici d’aprenentatge de les grands obres, els estudiants de l’assignatura de Projectes 5 d’ESARQ-UIC, acompanyats i guiats pels seus sus professors han realitzat un viatge per mesurar, registrar i interpretar els extraordinaris valors que contenen les arquitectures de l’Alhambra –Granada-, Villa Adriana –Roma- i la Catedral de Santiago. A través d’una sèrie de quaderns de camp, dibuixos i maquetes de treball, han recollit elements d’interès que han transportat al taller del curs per fabricar els seus propis projectes. Les propostes que han sorgit d’aquesta activitat acadèmica, sota el comissariat dels arquitectes Diane Gray i Joan Vitòria, conformaran el contingut d’una evocadora mostra que es podrà visitar al FAD fins el proper 27 de febrer. Una exposició que convida a la reflexió i que suscitarà el diàleg entre professors i alumnes en el marc d’una taula rodona que girarà entorn al viatge inacabat de l’arquitectura.

Taula Rodona entorn del viatge iniciàtic i inacabat de l’arquitectura amb professors i alumnes d’ESARQ-UIC.
Títol: El Viatge no ha fet més que començar
Data: Dijous, 14 de Febrer de 2013
Hora: 19.30 h
Lloc: FAD_Plaça dels Àngels 5-6, 08001 Barcelona.
Organitza: ESARQ-UIC, Escola Superior d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya