Entre les propostes rebudes, es farà una selecció per a la plataforma digital de Quaderns [quaderns.coac.net].

Podran participar en la convocatòria tots els arquitectes col·legiats que presentin projectes recents. Es pot enviar:
- Obra construïda
- Projectes no realitzats
- Disseny de producte
- Articles o documents de reflexió
- Comissariat d’exposicions
- Espais efímers
- Producció artística
- Producció fotogràfica
- Altres

/// Novetats a la plataforma digital: Projectes Narrats.
En un mitjà com Internet, cada cop més saturat d’imatges i projectes, volem evitar la reproducció d’un procés en què les imatges transiten de plataforma en plataforma silenciosa i automàticament. Amb la idea d’aportar una visió específica dels projectes i mantenir el context i especificitats pròpies dels projectes, iniciem una nova secció a l’observatori anomenada Projectes narrats.

Els Projectes narrats presentaran, a més de la informació necessària per a la comprensió del projecte, un podcast on els autors podran donar veu i contextualitzar les imatges i plànols mostrats.

/// Publicació en paper de les propostes.
D’entre totes les propostes seleccionades per a la versió digital, es realitzarà una selecció posterior que apareixerà en format paper a la secció Observatori corresponent de la revista.

Aquesta selecció es realitzarà seguint criteris temàtics en funció de cada número (veure convocatòria específica # 265),

/// CONVOCATÒRIA OBSERVATORI # 265
El número 265 de Quaderns estarà dedicat a domèstica.

La domesticitat forma part de la cara més íntima i protectora de l’arquitectura, però a la vegada, com recentment s’ha posat de manifest, està relacionada d’una manera immediata i fràgil amb la gran escala macroeconòmica de la política. Els desnonaments, l’estancament de la construcció, l’abandonament d’edificis de vivenda o barris sencers, milers d’interiors vacants a l’espera d’ús, connecten petits universos amb una maquinària global sobre la que els ciutadans en reclamen un nou control. El món íntim de la casa i la quotidianitat es contraposen a estructures de poder cada cop més anquilosades que exigeixen noves formulacions sobre les que els arquitectes tenim molt a dir.

Paradoxalment, en mig d’aquesta contraposició, sorgeixen cada cop més propostes orientades a difuminar i superar aquesta línea separadora. Cooperatives, reutilització d’espais, noves fórmules comunitàries, etc. connecten allò individual amb allò col·lectiu.

Però no només això. El proper número vol també recollir petits gestos, petits encàrrecs que amb intervencions acurades siguin capaços reconvertir i millorar espais interiors. Però també projectes d’habitatge on, en un moment en que les famílies es reordenen –fills que tornen, altres que emigren, etc.- es plantegin què pot suposar tot això sobre les distribucions, i com pot afectar a la idea de peça-habitació tenint en compte la necessitat de nous criteris de flexibilitat.

/// Data límit de recepció de propostes per a #265 edició en paper: 17 de maig

OBSERVACIONS TÈCNIQUES


Podeu enviar els vostres treballs a la direcció: observatori[.]quaderns@coac[.]net.

Podran participar en la convocatòria tots els arquitectes col.legiats que presentin projectes recents.
Documentació requerida:
- Nom i correu electrònic.
- Fitxa tècnica: Autor (s), títol, data de realització (mes, any), col.laboradors (opcional).
- Descripció (màx. 300 paraules).
- Màxim 10 imatges (JPG 1024px d’ample 72 dpi) més llistat de llegendes o peus descriptius.


Nota: Quaderns es reserva el dret de selecció de la documentació enviada en funció de la seva adequació als criteris editorials específics de cada número

Els requeriments de les normatives vigents dels usos educatius a la tipologia existent,  les característiques constructives i estructurals de l’edifici, la relativa qualitat arquitectònica del conjunt i les noves relacions urbanístiques de l’edifici amb el seu entorn (PERI Palma-Plaça Fanalets)  plantegen una intervenció integral bàsicament de substitució.

El nou edifici  es formalitza  a partir de la interacció dels elements formals i espacials que configuren la memòria històrica del lloc  amb els requeriments dels nous usos i les exigències del llenguatge contemporani.

De l’Antiga Església de Sant Pau es conserva l’accés des del carrer La Palma, i la façana del carrer Sant Domènec i es reinterpreta el seu espai . Aquests elements es fusionen amb la nova arquitectura que es conforma cercant un nou equilibri entre el conjunt construït i el nou espai lliure  obtingut fruit del canvi d’alineació del carrer La Palma .

La pell de l’edifici  presenta una relació de buit-ple que indica el diferent grau de relació de l’espai interior  amb l’espai exterior. Es concentren les obertures i es posicionen estratègicament per poder obtenir llum natural i gaudir de les noves relacions visuals originades pels canvis urbanístics .

La màxima relació entre l’espai interior i exterior es produeix en l’angle superior del nou recinte del carrer Sant Pau,  on la façana “es plega” capturant espai exterior, formalitzant l’accés principal a l’equipament.

En relació a l’argument espacial de l ‘Escola Municipal de Belles Arts, s’ha cercat la flexibilització dels espais interiors, que ha de possibilitar l’adequació de les diferents opcions i evolucions  de l’activitat artística, així com l’obtenció d’espais concatenats , visions de conjunt ,  màxim aprofitament de la llum natural i  ventilació creuada .

Els  límits dels espais interiors es resolen contenint usos fixes i la seva textura i cromatisme han de permetre que l’arquitectura esdevingui escenari  de l’activitat de les persones i de la seva producció artística.

Fragmentació, verticalitat,la llum natural filtrada, qualitats estètiques inherents al Centre Històric que hem volgut interpretar.

Autor: Jaume Terés

Direcció d’obra: Jaume Terés, Miquel Àngel Sala (BOMA)

Consultors: Estructures: BOMA, Arquitectura tècnica: ACSA Obres i Infraestructures, SA.

Col·laboradors: Sílvia Forns, Rubén Aragüés, Jordi Cestero (BOMA)

Àrea: 2694,75 M2

El volum de l’edifici s’entén com un cos massís, amb un buidat en planta baixa, que oxigena el carrer Sant Isidre, alhora que en condueix cap a les vistes del mar. Aquest buidat en planta baixa genera un porxo per on s’accedeix a l´edifici.

Dins l’edifici, la planta de l’edifici es distribueix en dues franges: la d’espais comuns, longitudinal a tot l’edifici, que reparteix la circulació entre tots els espais, i amb grans obertures i vistes llunyanes cap el mar, i la franja d’aules, amb obertures d’una escala més de casc antic, respectant l’entorn i protegint la privacitat de les aules i dels habitatges veïns.

La façana ventilada s’acaba amb plaques perforades que formen el mateix dibuix geomètric del mosaic original que cobria el terra de l’antiga casa cedida a l´Ajuntament per la propietat. Amb la col·locació de les plaques que revesteixen les dues façanes visibles de l’edifici es vol posar tot l’èmfasi en el passat de l’emplaçament on s’aixeca el nou edifici i testimoniar l’anterior existència del popular Estanc de la Punta de l’Anita.

Durant el procés de projecte i obra s’han potenciat els aspectes energètics i mediambientals del l’edifici, que s’ha dissenyat seguint els paràmetres de la certificació energètica LEED, éssent un dels primers equipaments culturals a Espanya en aquest procés.

Projecte: Equipament Social Ca L’Anita- Estanc de la Punta a Roses

Autors:  exe.arquitectura ( Jaume Valor + Elisabeth Sadurní + Marc Obradó )

Consultors: Etec (amidaments i pressupost), Arquitècnics (instal·lacions), Bernuz-Fernandez (estructures), Conrad Torras (imatge gràfica), Green Living Projects (consultor LEED)

Col·laboradors: Laura Llimós, arquitecte. Marc Abril, arquitecte.

Àrea: 900 m2

Pressupost: 1.564.200,00€ PEC

Fotografia: Conrad Torras

Dignificar la casa. Aquest i no un altre era l’objectiu de l’encàrrec que Pere Negre i Engràcia Balet demanen a l’arquitecte. Les obres de reforma de Can Negre, a Sant Joan Despí, es prolongaran al llarg de quinze anys, al ritme dels beneficis anuals de l’economia dels propietaris. Vestir i transformar l’habitatge. Allò que Loos ja havia escrit explícitament a Das Prinzip der Bekleidung (1898): «Posem que aquí hagi l’arquitecte de crear un espai càlid i habitable. Les catifes són càlides i habitables. Aquest espai podria resoldre’s col·locant una d’elles sobre el terra i penjant quatre tapissos per tal de fer les quatre parets. (…) Allò primer fou el revestiment. La persona cercava guarir-se de les inclemències del temps, protecció i escalfor durant la nit. Buscava cobrir-se. La manta és el detall arquitectònic més antic.» [1]

Només cal mirar una fotografia datada al final del procés de reforma de Can Negre per reconèixer, dalt de la tribuna, el gest que recorda la màxima de l’Adolf Loos: cobrir-se amb una manta. L’arquitectura de Josep M. Jujol commemora amb aquesta acció, ja posada de manifest des dels primers dibuixos que documenten la reforma, el principi primer de l’arquitectura: guarir-se de la intempèrie.

Josep M. Jujol revela així el veritable valor de la seva obra. De la mateixa manera que la seva arquitectura es cobreix, també es descobreix deixant que “allò natural”, l’aire, l’aigua, la terra, la fauna, la flora, revesteixin l’arquitectura. I així podria llegir-se el canvi d’arrebossat que fa ressonar el moviment de les fulles dels arbres del jardí que existia enfront la façana; així cerca el contacte amb el terra la tribuna principal, mitjançant les primes columnetes de ferro que prou podrien ser les potes d’un insecte qualsevol que fos a l’entorn de l’antiga masia; així deixa que els ocells volin per la façana, travessant portes i finestres els brancals i les llindes de les quals, desapareixen gradualment fins resoldre en continuïtat l’espai que separa interior i exterior; així retalla la cornisa el pla sota el cel, ondulant-se i guanyant el gruix i la textura de les palmeres, abans pròximes, ara desaparegudes.

A l’arquitectura de Josep M. Jujol no li manquen recursos. Potser més aviat s’acomoda a tots ells, els fa servir, els transforma i els comparteix, sumant insígnia, material i tècnica. Així miren els ulls de Josep M. Jujol, així reforma Can Negre.

1. Àrees col·lectives

Interpretem el projecte com a una oportunitat per intensificar les relacions col.lectives al centre. Per això, organitzem el programa en una sola planta al voltant d’un jardí amb dos pins existents i orientat a sud. El jardí, que quedarà semisoterrat per protegir-se del vent, de les vistes dels vianants i disposar la superfície natural de terreny a l’alçada de la vista de l’usuari, articularà i vertebrarà totes les activitats col·lectives del centre.

2. Caràcter

Proposem consolidar el caràcter institucional del centre, com element articulador de la zona, unificant tots els elements de façana amb el color blanc i fent públics els tres metres de separació a carrer. L’esponjament de l’espai públic dota d’una àrea de relació col·lectiva al voltant de l’edifici i previ a l’entrada del mateix.

3. Recursos

Enfront la limitació econòmica, amb un mòdul de 620€/m2 (PEM), es donarà una resposta híbrida, que combinarà materials i tècniques locals amb materials i tècniques industrials. D’aquesta manera, es podran optimitzar els recursos que ambdos sectors ofereixen. S’utilitzarà la forma arquitectònica i les estratègies passives com a resposta als requeriments ambientals. En definitiva, ens interessa la capacitat de tot projecte per emetre sentit dins un context cultural determinat a partir d’una mirada sense prejudicis que permeti trobar oportunitats fins i tot en el que aparentment no té valor. Proposem utilitzar els recursos d’un context cultural determinat com oportunitats a partir de les quals construir les estratègies de projecte. Optem per una actitud sense prejudicis i integradora que no discrimini entre això o allò, sinó que opti per això i allò.

Adreça: C. Pensament, 5 Palma de Mallorca.

Consultors: J.P Rodríguez (estructura); Bàrbara Estudillo (aparelladora); T. Aguilar (instal·lacions)

Col·laboradors: Albert Gener, Cristina Oliver.

Àrea: 530 m2

Pressupost: 350000 €

Fotografia: José Hevia

Participants:

Conxita Balcells
Batlle i Roig
Bru-Lacomba-Setoain
Sophie Demigneux
Joaquín Pérez- Eva Girona
Rita Pinto de Freitas
Sala-Ferusic
Julia Schulz-Dornburg

Moderador: Jordi Adell

Presentació d’algunes obres seleccionades a l’Observatori, seguida d’un debat obert sobre la temàtica vinculada al número 262 de Quaderns. (1971 – Parainfraestructures)

RSVP

Participants: Jordi Adell, Arquitectura-G, La Petita dimensió, David Sebastian + Gerard Puig

Presentació d’algunes obres seleccionades a l’observatori, seguida d’un debat obert sobre la temàtica vinculada al número 261 de Quaderns. (1993 – After the party)