“A l’arquitectura podem identificar tota una sèrie de processos que tenen una gran similitud amb el procediment botànic. Preexistències, físiques o no, s’empelten de la nova proposta, la qual cosa genera una edifici que recull i fusiona harmònicament les característiques d’allò existent i d’allò nou. Aquestes arquitectures empeltades les podem trobar recorrent els segles en una gran multitud d’exemples. Però és en el darrer quart del S.XX i els inicis del S.XXI on trobem un gran nombre de projectes en l’arquitectura catalana en què propostes de diverses tipologies i escales aconsegueixen resultats brillants.

Empeltar transmet la idea d’un organisme nou que combina els punts forts del seus components originals, i que aquest tingui més vigor que cap d’ells per separat, una idea de renovació i creixement.”

Per representar aquesta idea, s’han seleccionat 16 projectes, que d’una forma o una altra, representen aquesta actitud contemporània. Alguns dels projectes seleccionats són:

Caldereria petita, rehabilitació d’habitatge entre mitgeres. Calderon – Folch – Sarsanedas Arquitectes. ©Rodrigo Díaz Wichmann

Centre cultural Casal Balaguer. Flores&Prats Arquitectes. © Adrià Goula

La majoria dels projectes seleccionats pertanyen al S.XXI, i per tant són una mostra vibrant de la vitalitat d’aquesta manera de fer. És interessant copsar també que aquesta actitud és una de les senyes d’identitat de l’arquitectura catalana, i un dels territoris on s’ha desenvolupat amb més energia i diversitat.

La presentació dels projectes seleccionats es fa a través del procés que cada arquitecte ha seguit en la fase de redacció i construcció de l’edifici. Són processos singulars que permeten conèixer de primera mà com es desenvolupa l’anàlisi i la presa de decisions a través d’esbossos, esquemes, dibuixos, fotos, maquetes o textos… Cada projecte s’ha de poder entendre per de si mateix fent servir tots els recursos disponibles.

Espai públic Teatre La Lira. RCR Arquitectes. © Hisao Suzuki

La llista completa de edificis seleccionats:

—Reforma de la Casa Bofarull (1913-1933, Josep Maria Jujol, als Pallaresos)
— Apartaments a les golfes de La Pedrera (1953-1955, Francisco Juan Barba Corsini, a Barcelona)
— Restauració de l’església de l’Hospitalet (1981-1984, José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres Tur, a Eivissa)
— IES La Llauna (1984-86, Carme Pinós i Enric Miralles, a Badalona)
— Caldereria petita, rehabilitació d’habitatge entre mitgeres (2001-2002, Calderon – Folch – Sarsanedas Arquitectes, a Gelida)
— Museu de Can Framis (2007-2009, Jordi Badia BAAS Arquitectura, a Barcelona)
— Espai públic Teatre La Lira (2004-2011, RCR Arquitectes (Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta) i Joan Puigcorbé, a Ripoll)
— Apartament Juan (2011, vora arquitectura (Pere Buil i Toni Riba), a Barcelona)
— Auditori a l’església de Sant Francesc (2003-2011, David Closes, a Santpedor )
— 3 estacions de la Línia 9 del Metro: Amadeu Torner, Parc Logístic i Mercabarna (2008-2011, Garcés – De Seta – Bonet Arquitectes (Jordi Garcés, Daria e Seta i Anna Bonet) i Ingeniería Tec-4 (Ferran Casanovas, Antonio Santiago i Felipe Limongi), a Barcelona)
— Espai transmissor del túmul/dolmen megalític (2007-2013, Toni Gironès, a Seró (Artesa de Segre)
— Clínica Arenys – can Zariquiey (2006-2013, Josep Miàs Arquitectes (Josep Miàs), a Arenys de Munt)
— Centre cultural Casal Balaguer (1996 – en procés, Flores&Prats Arquitectes (Eva Prats i Ricardo Flores) i Duch-Pizá Arquitectos (Ma José Duch i Francisco Pizá), a Palma
— Restauració paisatgística de l’abocador vall d’En Joan a Begues (2002 – en procés, Enric Batlle , Joan Roig i Teresa Galí, al Parc Natural del Garraf),
— Torre de 94 habitatges de protecció oficial (2012 – en procés, Josep Llinàs, a L’Hospitalet de Llobregat)
— Projecte de revitalització del districte d’Adhamiya (2012 – en procés, AV62 Arquitectos (Victòria Garriga i Toño Foraster) i Pedro García del Barrio – Pedro Azara, a Bagdad).

Auditori a l’església de Sant Francesc. David Closes. © Jordi Surroca

Un detall important és que, per primera vegada, es mostraran en l’exposició reproduccions en facsímil i a escala 1:1, els plànols de la Casa Bofarull de l’arxiu de Josep Maria Jujol.

/// Imatge de capçalera: Reforma de la Casa Bofarull [1913-1933, Josep Maria Jujol, als Pallaresos] © Guillem Carabí
/// Tota la informació sobre la exposició a la web Venezia 2014

La mostra Vogadors, pavelló de Catalunya i a les Illes Balears a la 13 Biennal d’Arquitectura de Venècia, documenta una arquitectura sòbria i de gran senzillesa material, però d’una enorme sofisticació tècnica i intel·lectual, i dotada d’un fort component ètic i social capaç de construir amb una conscient permeabilitat amb el seu entorn, les persones i la vida, sense renunciar als valors més abstractes i plàstics de l’emoció..

Una arquitectura d’una generació que vol reprendre els valors tradicionals del significat i la continuïtat.

Una arquitectura que vol estar per sobre dels seus autors per, tal i com diu David Chipperfield en un símil cinematogràfic, tornar a donar pes a l’argument.

Una arquitectura que vol tornar a fer front a les contingències socials, a la sostenibilitat com única via per la supervivència i, a més, a l’economia de mitjans des d’un plantejament ètic, tècnic i intel·lectual.

Una arquitectura comú d’arquitectes i habitants l’objectiu prioritari de la qual torna a ser ètic i de convivència.

Quaderns – Guerrilla interview #14 | Félix Arranz – Jordi Badia from Quaderns on Vimeo.

Més info: Vogadors

Quaderns – Guerrilla interview #13 | Peter Märkli from Quaderns on Vimeo.

Durant la inauguració de la Biennal, vam tenir l’oportunitat de parlar amb ells sobre el tema de la mateixa, “Common Ground”:

Quaderns – Guerrilla interview #12 | Anton García-Abril – Débora Mesa from Quaderns on Vimeo.

>> Més info: SpainLab

Quaderns – Guerrilla interview #11 | Christ & Gantenbein from Quaderns on Vimeo.