Cadaval+Solà-Morales: Liceu

Quaderns #261
codi: 26108

L’exposició s’emmarca dins dels actes institucionals per commemorar els deu anys de la reconstrucció del Gran Teatre del Liceu. L’exposició s’estructura en quatre episodis (Abans –anys previs l’incendi—, Llavors –la reconstrucció —, Després – els 10 anys commemorats—, i Demà –el futur). Cadascun d’aquests episodis es localitza a sales amb configuracions diferents. La jerarquia dels episodis respon a motivacions de comissariat, marcant així dos punts de major intensitat: la reconstrucció del teatre, com a punt central, i el futur (tecnològic) de la institució, per venir.

El nostre projecte s’inspira en la isòptica de la sala central del Liceu, i la imatge clàssica que la representa – el logotip de la institució; així, sorgeixen unes primeres aproximacions al llenguatge de l’exposició, que es concreten en unes estructures ovoïdals que defineixen les quatre sales de l’exposició. Sota la influència de les geometries presents en l’obra escultòrica de Richard Serra, el projecte distingeix entre espais lineals (en la primera i tercera sala) i espais auditori (segona i quarta sala). Els primers, acompanyen amb la seva geometria lineal un discurs de comissariat cronològic mentre que els segons són els punts nodals de l’exposició on es concentra la seva energia. Així sorgeix un primer auditori, central i tancat, on el visitant se sent part de la reconstrucció del teatre: un ovoide on la projecció d’un vídeo a gran escala del procés de la reconstrucció tanca maquetes i reproduccions de parts del projecte. Finalment i per concloure l’exposició, un últim espai amb clara voluntat tecnològica, formada per dos auditoris contraposats que exhibeixen les tecnologies ja incorporades al teatre actual, i quines repercussions i visions té la institució per a un futur proper i llunyà.

Paral·lelament, el projecte recupera un sistema expositiu de molt baix cost, experimentat amb anterioritat, però converteix el sistema original –lineal i cartesià—, en un sistema orgànic i lliure, capaç d’apel·lar a superfícies guerxes i generar espais canviants al llarg d’un recorregut d’estès abast. La decisió d’incorporar el llenguatge de les teles, sorgeix de dues raons clares: d’una banda, les restriccions pressupostàries i la flexibilitat de generar diferents espais en una exposició sempre canviant; d’altra banda, la necessitat de generar un efecte espacial sobre el visitant fonent contingut i continent, donat que la majoria del material a exhibir en l’exposició eren audiovisuals projectats a gran, petita i mitja escala. Així doncs, es buscava crear un espai proper a la il·lusió i la màgia de l’opera, per donar-li un caràcter festiu, solemne i commemoratiu a l’exposició.

ca-so.com