D'arquitectura i urbanisme
Publicació del Col·legi d'arquitectes de Catalunya
El llibre estudia les estratègies que utilitzen els arquitectes per aconseguir encàrrecs, vendre projectes i construir obres.
— codi: 26200
Conscients de l’escassetat de recursos, és moment de reactualitzar i reprogramar, des dels marges, els rígids models del passat mitjançant infraestructures flexibles i allunyades de tota retòrica.
Particularment agut entre urbanistes i buròcrates, per als quals l’eficiència és gairebé una obsessió eròtica, l’infraestructuralisme és una patologia moderna en què la retòrica i la imatgeria del discurs de la gestió serveixen per esborrar qualsevol diferència entre modernització primària i reflexiva.
— codi: 26210
Fotografies de Coke Bartrina
Poden ser els comissaris, els conservadors i els historiadors –i no els enginyers– els qui comencin a recuperar les infraestructures…a la vegada com a objecte i com a idea. Això, al seu torn, transforma el que entenem com a infraestructures i història.
Allò rellevant d’aquestes parainfraestructures (tant com a classe d’objecte arquitectònic com a format alternatiu d’infraestructures) no és només en termes estètics; sinó també organitzatius, en el sentit de que les parainfraestructures operen fonamentalment com a arquitectures organitzatives.
El número #262 de la revista Quaderns d’arquitectura i urbanisme porta per títol “Parainfraestructures”, una paraula inventada, provocativa i plena d’ambigüitats.
Potser podríem imaginar-nos l’antiinfraestructura com allò que supera, en comptes d’imitar o domesticar, allò que és excessiu de la natura? O el territori com un escenari per a la seducció capciosa?
