L’edifici mostra davant de la carretera una imatge de sòlid petri construït a base de morters amb pedres projectades de diferents tons grisos, xapes metàl·liques perforades i grecades de color cendra. Per altra banda la façana que dona al bosc, d’una sola planta d’alçada, és un cos transparent i permeable. Els pilars que suporten la coberta, en l’espai d’alçada generosa del centre social, estan pintats tot simulant els arbres de l’exterior.

—Preservat al Buit

L’ espai on s’actua és una part de les voltes de fonamentació del Fòrum Provincial Romà. La sala, un espai estret que no convidava a romandre per a contemplar les peces exposades, es diu Volta de La Tecleta i tenia dos nivells, el projecte arquitectònic va consistir en unir aquests dos nivells per que els banys fossin accessibles i també en re ubicar unes bases de columnes romanes i la pròpia estàtua de La Tecleta.

—Preservat al Buit

Tradicionalment, la preservació ha estat entesa com a cristal·lització de l’existent. Preservem. Però com preservar el que sempre canvia, allò que succeeix a l’interior del que està construït, l’ús, és a dir, l’autèntica arquitectura?

—Editorial, Preservat al Buit