David Pou+Estel Ortega (Cubus Taller d’Arquitectura)+Sergi Pons: A-House
Quaderns #261
codi: 26113
S’ha estimat que al voltant de 1.800 milions de persones no disposen d’habitatge digne i adequat. Si sumem les catàstrofes, és evident la necessitat de respostes d’arquitectes i urbanistes. Aquest rol demana que l’arquitectura solucioni problemes a gran escala de manera molt breu, implica respostes ràpides i massives en situacions de caos, dificultat de gestió i afectades per la idiosincràsia cultural. Això obre un marc d’actuació en la creació d’habitatges dignes, a més d’incorporar sostenibilitat i cooperació.
El taller Vertical 2010 a la ESARQ, UIC va tenir com objectiu el disseny i la construcció de 10 prototips d’habitatge d’emergència a 1:1, el disseny d’embalatge, i un manual d’instruccions.
El projecte de la A-House (prototip guanyador) es basa en la recerca de com mitjançant l’ús de tubs plàstics d’aigua es pot crear un habitatge d’emergència. Les motivacions per escollir aquest element es basen en que és durable, estàndard, resistent , impermeable, lleuger, molt econòmic i constitueix en si mateix un sistema d’assemblatge tridimensional que permet construir sistemes estructurals molt variats.
Es va adreçar la feina en avaluar les possibilitats de crear un prototip que havia de ser encaixat en sec per mà d’obra no especialitzada. Interessava explorar les possibilitats d’obtenir diferents models en funció de les necessitats climàtiques, així com generar un esquelet estructural que admetés ser progressivament reforçat amb materials locals.
Vam plantejar un prototip ampliable i reprogramable (superada la necessitat d’aixopluc, disposar-ne per a un ús diferent -infermeria, escola-, però també que els seus elements poguessin ser reutilitzats (els tubs permeten un amplíssim ventall d’usos: canals, elements estructurals, dipòsits, etc).
El prototip final estava pensat per un clima tropical, fet que explica la seva geometria. L’estructura de pòrtics a dos aigües es doblava per donar rigidesa i per acollir una doble pell ventilada que permetia fer-ne ús com a gruix funcional (magatzem, elements de servei).
Es va explorar la potencialitat del sistema fins el detall: el prototip incloïa una dutxa elemental per bomba i fins i tot es van passar instal·lacions elèctriques.
La modulació del prototip es basava en unes motxilles fàcilment transportables per una persona que incloïen un pòrtic (= superfície habitable per persona). Així el prototip podria créixer en funció de persones i pòrtics necessaris.
Malgrat ser un prototip experimental, el plantejament docent d’aquest exercici va permetre abordar diversos aspectes arquitectònics des d’un marc d’eficiència i optimització força interessant.
