TEd’A: Museu del molinar de Montuïri
Quaderns #261
codi: 26114
El poble s’aixeca sobre un petit turó. El poble es mostra com a acumulació de cases. La seva escala és domèstica. Les cases es situen sobre un fort desnivell. El poble és de pedra. El poble és hermètic, tancat, cec, opac. L’edifici es situa a un extrem del poble. En el punt més aixecat, amb vistes sobre el Pla de Mallorca. La parcel·la presenta un desnivell de 9m entre el carrer d’accés i el nou passeig inferior. L’edifici aprofita aquest desnivell. Es planteja excavat dins el terreny, d’aparença pètria, esculpit en la roca. El resultat és un edifici semisoterrat que genera una plaça a sobre de sí mateix i a la mateixa cota que el carrer. Es construeix en formigó, llis en la cara interior i molt rugós en l’exterior. Gràcies a aquest relleu –també present a les cases del poble- la pàtina del temps, la brutor afegida pel pas dels anys entrarà a formar part de l’arquitectura.
D’altra banda el poble es composa de petites crugies. Aquestes crugies defineixen cases. Cases que estan contingudes entre dos murs mitgers perpendiculars al carrer, construïts en pedra i de gran amplada. Així mateix succeeix en el nostre edifici. S’ordena a partir de petites crugies una al costat de l’altra. Seguint la pauta. Murs de formigó d’un metre d’amplada col·locats en paral·lel i separats sis metres. Aquests murs configuren l’espai, ordenen les instal·lacions, són entrades de llum natural. La seqüència es marca sobre la plaça mitjançant talls de llum. L’edifici és hermètic, tancat, opac, cec. Només unes petites fissures ens permetran entrar al seu interior. Quan baixem a la planta baixa veurem com la llum juga amb la pauta de les mitgeres. Per un costat entra tangent al mur, mostra tota la seva dimensió, el perfila. De l’altre costat el posa a contrallum, retallant-hi un gran forat que permet a la llum entrar més intensa, concentrada i puntual.
Al cap i a la fi són les dues maneres d’il·luminar allò que s’exposa.