Reaccions #262. Rania Ghosn: Para-infraestructures
Quaderns #262
Quaderns Parainfraestructures contribueix al debat sobre l’autoritat de l’arquitectura amb relació a les infraestructures, en particular estudiant com el prefix para- qualifica de forma diferent la categoria “infraestructures” i, per extensió, el paper que l’arquitectura exerceix a l’hora de definir-les i contrarestar-les.
Algunes contribucions analitzen para- en el sentit d’una cosa “anàloga o paral·lela però separada o que va més enllà d’allò que denota l’arrel de la paraula”. Parainfraestructura, no gaire diferent de “paraesglésia” o “paramilitar”, es podria descriure com una infraestructura existent en paral·lel o al marge de l’esfera de la institució predominant. Si bé les infraestructures són dures i fixes, les parainfraestructures exploren aspectes de les infraestructures que són flexibles, mutables, efímers, inflables, etc. Proposant un disseny des dels marges, aquests punts de vista reforcen indirectament l’essencialisme d’una “infraestructura” que es manté immutable al centre, aliena a qüestionaments crítics.
Una altra accepció del prefix para-, imperatiu de parare (deixar a punt, preparar o defensar), permet formar paraules amb el significat de “protegir-se de”. D’una manera no gaire diferent de com un para-sol o un paraigua ens protegeixen del sol o de la pluja, una parainfraestructura podria ser, en aquest cas, una estratègia espacial que ens protegeix del discurs dominant sobre les infraestructures, o de cert infraestructuralisme. Infrastructuralism: The Pathology of Negative Externalities, de John May, és l’obra que representa de forma més significativa aquesta posició. L’infraestructuralisme, tal com detalla May, abstreu l’imperatiu sistèmic d’infraestructura fent visibles només alguns moments, abstraient-se al seu torn de forma constant de residus i destrucció. Si l’infraestructuralisme reforça l’hegemonia moral dels elements externs negatius, les parainfraestructures es distancien de l’organització rectora del temps-espai. En desplegar el “dens espai” del sistema, les parainfraestructures són una invitació a plantejar-nos com estan organitzades les nostres relacions socials i com aquestes es reprodueixen a través de les infraestructures. Alliberades de l’obligació de donar una alternativa, les parainfraestructures poden esdevenir una manera de protegir-nos de la patologia dels elements externs negatius: representen les relacions, les connexions, els efectes, el diagrama de la infraestructura.
Rania Ghosn és doctora per la Harvard University Graduate Schol of Design i editora de la revista New Geographies.
Foto: Nick Bozney (Flickr)
