La ciutat dibuixada pels arquitectes

Els paisatges contemporanis evoquen, ara més que mai, imatges d’entorns urbans fets de carrers i cantonades, murs i jardins, monuments i botigues. Un ampli ventall de coses urbanes configuren l’escenari de la vida metropolitana des d’espais públics centrals a enclaus periurbans, passant per nodes i xarxes invisibles, no-llocs i paisatges en transformació. Davant d’aquesta complexitat creixent del fet urbà, quins instruments tenim els arquitectes per a mesurar, comprendre, projectar i construir la ciutat i el territori? 

La ciutat dibuixada pels arquitectes [laciutatdibuixada.blogspot.com.es], experiència docent en curs a l’ETSAB, vol aproximar-se a la comprensió dels fenòmens urbans a través de la seva representació transversal, des de l’àmbit territorial de la geografia i de les infraestructures fins a la distància pròxima del pla del terra i de l’interior dels habitatges. Si tradicionalment, la identificació i l’anàlisi de la forma urbana s’ha realitzat a través del dibuix com a eina que permet aproximar-se i sintetitzar la realitat de manera objectiva [dibuix a escala] i sensible [dibuix a mà alçada], recentment han aparegut diversos mitjans de representació del suport urbà propis d’altres disciplines, com la seqüència fotogràfica o fílmica o els sistemes de modelització i geolocalització que ens permeten entendre la ciutat com a fet dinàmic i mutant.

Aquesta evolució dels instruments de representació ha estat determinant en la construcció de nous models interpretatius però també projectius. Així, la imatge de la ciutat s’ha convertit no tan sols en la translació de l’experiència urbana per a la seva comunicació sinó en la base necessària a partir de la qual operar i projectar. “Aprendre a mirar” és clau per a poder construir noves realitats. 

La ciutat dibuixada proposa, a través de tres exercicis acadèmics d’escales complementàries, experimentar sobre les pròpies eines i formats de representació. En primer lloc, Unfolding Rambles planteja la necessitat d’obtenir registres propis sobre la realitat [instruments de mesura] i vehicular la seva traducció en un document de síntesi previ al projecte. En segon lloc, Almanac of Small Data, reprèn el concepte d’almanac, llibre que representa les condicions existents i projecta al temps una visió de futur, per a oferir una visió polièdrica i col·lectiva de Barcelona a través de les dades urbanes, elementals per al coneixement i el disseny de les ciutats futures. Finalment, Layered waterfront complementarà les experiències anteriors amb la construcció d’una sola imatge sintètica i icònica de la ciutat, una secció del litoral que vol fer paleses les transformacions experimentades durant els darrers vint anys.

Unfolding Rambles
Unfolding Rambles reflexiona sobre aquest monument viu de Barcelona que, tot i ser un espai de gran càrrega simbòlica per als ciutadans, ha estat profundament transfigurat i [re]modelat pel turisme. El paper de la Rambla com a element estructural n’exigeix una doble lectura des de la linealitat del propi passeig i des de les seves arestes, que ens permet abordar des del detall qüestions com la pròpia saturació física de l’espai, el moviment dirigit de dalt a baix, la poca diversitat d’usos en planta baixa [episodis monofuncionals majoritàriament orientats a la venda de souvenir i el fast-food] o la difícil convivència entre locals i visitants [falta d’espais de trobada, ús diferenciat del lloc].

L’exercici ha volgut anar més enllà de la geometria i de l’estructura urbana, fent evidents relacions urbanes actualment invisibles: on es produeix l’activitat, com canvia l’espai públic al llarg del temps, quin és el sentiment dels habitants que el recorren, quines són les cantonades més concorregudes i els llocs d’identificació ciutadana etc. Aquests altres aspectes són el que anomenem intangibles [accions, emocions, comportaments]. Per a abordar-los, ens fan falta noves eines de representació pròpies d’altres disciplines (cartografia, anàlisi i visualització de dades, geografia) que permeten fer visibles els nous paisatges urbans potencials.

Els treballs presentats són:

DUES GENERACIONS, DUES RAMBLES. Minerva Ramírez Cabello i Lorena Simone Hortelano.
En un espai tan dinàmic com La Rambla, es descobreixen llocs estàtics (zones on estar, esperar a algú o parar-se a observar) en què es poden establir grups segons costums, activitats i forma de vida, corresponents a diverses generacions agrupades per franges d’edats: la Rambla dels joves i la de la tercera edat indiquen aquests espais i activitats compartides.

LA PARTITURA. Inés Masó Sotomayor i Cristina Herrero de la Fuente.
Aquestes cartografies representen els obstacles i barreres que trobem a La Rambla, que impedeixen la transversalitat. El primer dibuix mostra la longitud en planta de la barrera, la seva densitat/permeabilitat i la seva alçada. En definitiva, és com un alçat abatut vist des dels carrils laterals.  El segon dibuix és un pas més, representa el negatiu de l’anterior: el buit, el seu ritme, l’espai en planta que ocupa i la seva densitat.

URGÈNCIA. Marc Anton Ros Gargante i Gemma Torras Rolando.
Diagrama que descriu on anar, en un moment d’urgència, de manera gratuïta i ràpida. A partir de la facilitat per accedir als serveis WC dels establiments (perdona, puc anar al lavabo?), es pondera la permeabilitat de la planta baixa de les Rambles, posant en relació l’espai públic amb el privat.

SALUT, DINERS I CADIRA. Cristina Garcia Nadal i Cristina Rosa Cervelló.
El negoci de les cerveses s’ha instaurat en aquest espai urbà. Els bars, situats als laterals, funcionen durant les hores de llum afavorint una activitat lineal en el sentit mar-muntanya. De nit, la venda ambulant de cerveses divideix la Rambla per trams, cadascun dels quals s’associa a un venedor situat en proximitat de les parades del metro alhora que abraça també les circulacions transversals per on les cerveses buides es perden. Aquesta posició estratègica provoca que durant la nit La Rambla arribi a funcionar transversalment.

PERMANÈNCIES. Maria Múzquiz Barberá i Joana Solsona Bernades.
La cartografia representa, a mode de gràfic de barres, els anys que porta en actiu cada establiment del tram de Rambla analitzat. Es fa evident la diferència entre les dues façanes, amb la mida i la permanència dels locals. Els comerços més antics destaquen com una mena de fites que marquen la història de la ciutat.

/// Gràcies a Mar Santamaria Varas per fer-nos arribar aquesta informació.
/// La ciutat dibuixada pels arquitectes és un curs optatiu impartit per Mar Santamaria Varas [coordinació 300000kms.net] i Montserrat Ribas Barba, professores dels Departaments d’Urbanisme i Ordenació del Territori [DUOT] i Expressió Gràfica [EGA] de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona [ETSAB-UPC].

Etiquetes: Barcelona, projects, Reseñas, review