Joaquín Pérez- Eva Girona: Tres places a Oliana
Quaderns #262
codi: 26215
L’ objectiu principal d’aquestes obres de remodelació urbana és l’establiment de vincles amb el seu entorn geogràfic i el desenvolupament i la potenciació de las característiques espacials, materials i de ús existents (a vegades en estat latent) que son pròpies de cada lloc de l’espai públic i que l’identifiquen.
Treballem a la vegada amb 2 escales,una llunyana relacionada amb aspectes territorials i una altra propera relacionada amb totes les situacions implícites en cada racó del casc antic.
‘El projecte sorgeix directament a partir de la evolució continua de una sèrie de diagrames (realitzats per a tot l’àmbit del nucli històric de Oliana) en que s’analitzen a diferents escales tota una sèrie de paràmetres que defineixen el lloc (accidents geogràfics, topografia de l’entorn i del nucli antic, la relació entre circulacions i diferents usos de l’espai obert, els recorreguts de l’aigua….). A través d’aquets diagrames es pretén visualitzar o descobrir aspectes no necessàriament físics que caracteritzen tota la xarxa d’espais públics de la part antiga de Oliana per a posar-los en evidencia i evolucionar-los a través del projecte.
La obra es una traducció material de tots aquests anàlisis realitzats prèviament.
topografia
El treball de modificació de la topografia s’utilitza com a eina per a definir el projecte.
L’objectiu és suavitzar els pendents, eliminant barreres per aconseguir una major relació entre els espais oberts.
En els llocs de major pendent algunes línies topogràfiques es converteixen en línies de peces de granit que funcionen com a graons en les zones de pas.
circulacions
A partir del negatiu de les circulacions rodades detectar bosses d’espai tangencials potencialment utilitzables com a zones d’estar. Des de la identificació d’aquestes bosses es proposa tot un sistema de configuracions microespacials en l’àmbit públic.
aigua
Els recorreguts de l’aigua s’assimilen als llits dels rius i torrents de Oliana.
Los còdols del ríu Segre s’utilitzen com a suport de l’aigua en els carrers dibuixant el seu recorregut en el paviment.
visuals
La topografia del nucli antic fa que des de molts punts s’estableixin múltiples relacions visuals amb es muntanyes que envolten Oliana.
S’ha fet una elecció dels punts (a través dels quals el paisatge circumdant s’incorpora al lloc) i s’han col·locat uns bancs-grada que funcionen com a miradors.
materials recuperats
En tota la obra s’ha recuperat tot el material preexistent possible i s’ha reutilitzat allà on es va trobar: totes las peces de l’antiga escala de la p. Mare de Déu dels Àngels, s’han tornat a col·locar com a paviment , las pedres de l’antic mur que separava l’era del carrer també s’ utilitzen en el mateix lloc en el que es van trobar encastant-les en el paviment de formigó, el tot-ú que s’utilitza com a sub-base prové de l’antic formigó dels carrers matxucat.
Adreça: places Mare de Déu dels Àngels, Mossèn Albert Vives i del Cementiri, Oliana.
Arquitectes: Joaquín Pérez Sánchez, Eva Girona Cabré
Col·laboradors: Arq. Tècnica: Mercè Martín Valls
Superfície : Plaça Mare de Déu dels Àngels 348 m2, Plaça de Mossen Albert Vives 648 m2, Plaça del cementiri 628 m2. Total Superfície de la actuació: 1.624 m2
Pressupost: 237.818,03 €
Fotografia: Joaquín Pérez Sánchez
S’ho podien haver estalviat.
Era molt més maco abans.
Han destrossat el poble.