Rita Pinto de Freitas: Arquitectura híbrida i infraestructura

Quaderns #262
codi: 26218

L’arquitectura híbrida reconeix com a híbrida tota arquitectura que és simultàniament objecte, paisatge i infraestructura.

L’arquitectura híbrida, empesa pel fet que concentra en una intervenció arquitectònica única una naturalesa triple —objectual, paisatgística i infraestructural—, genera respostes arquitectòniques amb trets específics, que eixamplen el marc conceptual de temes transversals i consubstancials de l’arquitectura.

Es defineix com a híbrida tota intervenció arquitectònica que sigui simultàniament objecte, paisatge i infraestructura, una intervenció arquitectònica que compleix simultàniament tres condicions:

_Ésser una intervenció física que, com a resultat d’un projecte, proposi un espai arquitectònic generat a partir de la intervenció humana.

_Ésser una intervenció arquitectònica que sigui simultàniament paisatge: la intervenció arquitectònica forma part indissociable del paisatge.

_Ésser una intervenció arquitectònica que sigui simultàniament infraestructura de circulació: la intervenció arquitectònica es converteix en un tram d’infraestructura i n’incorpora part de les seves lleis.

El fet que l’arquitectura incorpori com a pròpia la naturalesa infraestructural té implícita la condició que aquesta esdevingui part integrant d’un sistema infraestructural d’ordre superior.

Mantenint l’autonomia pròpia de qualsevol objecte arquitectònic, l’híbrid esdevé també un tram

d’infraestructura integrat en un sistema infraestructural més ampli —concebut per a absorbir fluxos de circulació— amb les lleis i el funcionament que li corresponen.

La mobilitat es converteixi en una qualitat nuclear de la concepció arquitectònica, amb importants conseqüències pel que fa a la configuració de l’espai:

_Pel que fa a la dimensió programàtica, l’espai destinat a la mobilitat forma part integrant del programa nuclear de la proposta i els espais de circulació ocupen una proporció de superfície més elevada en relació amb el conjunt de la superfície disponible.

_Pel que fa al sistema d’ordre, el fet que l’arquitectura híbrid pertanyi a un sistema infraestructural d’ordre superior tindrà com a conseqüència que una part de les lleis que defineixen el sistema infraestructural s’hagi d’incorporar com a sistema d’ordre a la gènesi de l’híbrid.

_Pel que fa a la condició de límit, la irrenunciable condició de continuïtat física entre l’àmbit físic que defineix el projecte i el sistema infraestructural al qual pertany condueix a la desaparició del concepte de límit associat al concepte de frontera davant de l’emergència del concepte de límit com a espai de transició.