Julia Schulz-Dornburg: Ruïnes modernes, una topografia de lucre

Quaderns #262
codi: 26220

La ruïna, un déjà-vu d’un futur present

La ruïna, com a concepte, té, indubtablement, un relleu melangiós, però no del passat, vestit d’ordre; més aviat del futur, d’un futur de déja-vu que ja tenim aquí i que encara no sabem organitzar. La ruïna: l’art a l’era de la seva congelació, Jorge Luis Marzo. 1991

Ruïnes modernes, una topografia de lucre

“Ruïnes modernes, una topografia de lucre” és un inventari fotogràfic de la construcció especulativa abandonada a Espanya. Es retraten paratges ocupats per conjunts d’edificacions no completades dins del territori nacional. La recent implantació massiva d’enclavaments d’oci, de complexes turístics i residencials de tota mena ha transformat vastes regions de la costa i ha arribat, fins i tot, a les províncies interiors. L’ocàs prematur d’alguns d’aquests assentaments a causa de l’esclat de la bombolla immoviliària ens presenta, amb imatges de bellesa inquietant, l’incongruència entre la vida curta de l’especulació immoviliària –avortada per causes tècniques- i les seves seqüeles físiques perdurables.

El fenòmen del totxo espanyol i el seu desenllaç funest ha engendrat la proliferació d’un nou tipus de paisatge a mig construir, que es podria denominar paisatge de lucre. Peculiaritats com la topografia, el clima i les circumstàncies locals no solen tenir-se en compte en la creació d’aquests tipus d’enclavaments. Les promocions estan més aviat enfocades cap al consum mediàtic i visual. El seu significat es confecciona –similarment a la televisió- per mitjà de l’extracció, la reducció i la mescla, amb la finalitat de crear paratges que puguin ser reproduits, clonats i venuts independentment del lloc. El resultat és una espècie de paradigma de paisatge definit per la seva a-territorialitat que, en el seu estat d’abandonament, despren una sensació d’extravagant singularitat. El contrast entre la pretensió del producte i la realitat construida hi és latent.

Hi ha moltes classes de ruïnes, i els seus significats són múltiples. Un edifici en decadència amb vegetació en auge no sol deixar l’espectador impassible. Un estat incomplet és sumament sugerent i es recontrueix a l’imaginari com a objecte que marca el pas del temps, com element tràgic, com a monument melangiós o com a simbiosi romàntica entre la naturalesa i l’home. Les edificacions a mig construir que formen part d’aquesta investigació són ruïnes una mica diferents de l’habitual. Aquesta crònica tracta de les construccions que mai es van acabar i, per tant, mai van complir la seva funció d’acollir ningú. Significa que la carència de la seva història –mai van allotjar inquilins i mai va transcórrer res entre els seus murs- les converteix en residus obsilets sense possibilitats de transformació, o acabaran representant alguna cosa que pot tenir sentit o valor?

Data: proyecto en curso, 2010-2011

Autor y fotògrafa: Julia Schulz-Dornburg

Col·laboradors: viatges Javier Ventosa, investigació Eugenia Troncoso