Quaderns

D'arquitectura i urbanisme

Publicació del Col·legi d'arquitectes de Catalunya

Urtzi Grau: ‘Tres rèpliques del pavelló alemany’

Cabecera

Quaderns #263
codi: 26313

Després de la cloenda de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, el futur del Pavelló Alemany de Mies van der Rohe va quedar en suspens. Inicialment es va optar per una solució comercial, però després del fracàs de la negociació amb un hostaler local interessat a obrir-hi un restaurant, es va decidir desmuntar l’edifici. La destinació de les restes continua sent incerta. Sabem que l’acer cromat va tornar a Alemanya, l’estructura metàl·lica es va vendre a pes a Barcelona i els fonaments van quedar a la parcel·la coberts per un jardí de palmeres. Mies va reutilitzar l’estructura d’un dels tamborets en una taula baixa del seu apartament de Chicago, el seu col·laborador, el Dr. Ruegenberg, va convertir un dels panells d’ònix en l’escriptori de casa seva, a Berlín, i Philip Johnson va aconseguir una de les cadires Barcelona que encara es pot admirar a la Glass House de New Canaan.

Potser l’escassetat de restes va accelerar la urgència de la reconstrucció. El 1957, Oriol Bohigas ja va escriure a Mies per encarregar-li, de nou, el pavelló. L’arquitecte alemany va acceptar immediatament, però el projecte mai no es va portar a terme i va inaugurar així un seguit d’intents fallits que es van prolongar després de la seva mort: 1964, 1974, 1978, 1980, 1981…

La desaparició material del pavelló no era l’únic escull. Aquest existia com una sèrie d’imatges que circulaven en publicacions d’arquitectura, tot i que la majoria de plànols originals es van perdre en el precipitat trasllat de Mies d’Alemanya als Estats Units. A més a més, era impossible parlar d’una documentació definitiva atès que el procés de disseny i construcció havia tingut múltiples canvis d’última hora. En resum, els pocs documents existents no coincidien amb les fotografies. La reconstrucció requeria una doble operació: la reconstrucció de la materialitat del Repräsentationspavillon originàriament encarregat a Mies, i la selecció dels documents que validessin les decisions preses, és a dir, la construcció de la història del pavelló.

Aquest és el cas de les tres reconstruccions completades el 1986 a Barcelona (Ignasi de Solà-Morales, Cristian Cirici i Fernando Ramos), Madrid (Josep Quetglas) i Milà (OMA/Rem Koolhaas), coincidint amb el centenari del naixement de Mies, cadascuna de les quals va donar lloc a una materialització i es va basar en una selecció de documents radicalment diferent. I totes tres il·lustren tres històries del Moviment Modern que utilitzen el pavelló com a argument historiogràfic.

[…]

Continua llegint: Tres rèpliques del pavelló alemany PDF

Etiquetes: , ,

Una resposta a “Urtzi Grau: ‘Tres rèpliques del pavelló alemany’”

Deixa un comentari

Etiquetes

AftertheParty agenda Anuari Anuario architecture Archivo Arxiu assaig Barcelona Books Close Closer coac contributions contributors Convidat Displaying Architecture doméstica Editorial events exhibitions exposiciones Guerrilla Interviews House and Contradiction housing infraestructura Interviews news Noticias números Observatori Parainfraestructures politics Política Prada-Poole preservació Preservat al Buit projects proyectos Publications Reaccions representación Reseñas review Sessions vivienda

Números anteriors

Quaderns d'arquitectura i urbanisme és la revista del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya