Editorial: ‘Preservat al buit*’
Quaderns #263
“Tota època copia i enganxa la història per satisfer els seus propis propòsits: l’art sempre persegueix un interès determinat… Cap “reconstrucció històrica” és mai realment fidel a l’original; tampoc tenim ni el desig ni la convicció d’adoptar el gust d’una altra època. Mantenim el que ens agrada i rebutgem el que no.”
Ada Louise Huxtable, ”The Joy of Architecture” (1978)
Personatge 1: Cada època estableix una relació particular amb l’arquitectura del passat. Progressivament disminueix la distància entre l’edat de la cosa construïda i la necessitat de preservar-la.
Personatge 2: Intervenir sobre arquitectura existent implica un exercici històric però alhora historiogràfic. No només perquè es modifica un document que captura i reflecteix un instant del passat, sinó perquè la manera com es modifica opera directament sobre la comprensió futura, sobre la manera com apareixerà representat.
Personatge 1: Preservar, actuar sobre el passat, significa projectar retroactivament la història i per tant implica reflexionar sobre els límits de l’autenticitat. D’altra banda, quins són els límits de la preservació? Sovint, quan parlem de preservació oblidem que l’essència del preexistent era una cosa de la qual la gran Història n’havia fet cas omís, una olor, una experiència sense la qual tot aquell univers particular ja no és reproduïble.
Personatge 2: La preservació ha estat al servei d’interessos polítics i ideològics. Qui i com decideix què ha de ser respectat, què es pot destruir? Preservar és inventar la història? Quins són els límits de la reproducció? D’altra banda, ha de ser reconstruïda una cosa temps després d’haver desaparegut? Quant ha de durar un edifici? Són legítimes la rèplica, la còpia, el simulacre?
Personatge 1: Tradicionalment, la preservació ha estat entesa com a cristal·lització de l’existent. Preservem. Però com preservar el que sempre canvia, allò que succeeix a l’interior del que està construït, l’ús, és a dir, l’autèntica arquitectura?
*(Diàleg extemporani entre un personatge de 1876 i un personatge de 2011.)
Imatge: Brodsky & Utkin
Columbarium Habitabile, 1989-90
from “Projects portfolio, 1981-90″
35 etchings, ed. of 30
43″ x 31-3/4 (F)
Photo: D. James Dee
Courtesy Ronald Feldman Fine Arts, New York / www.feldmangallery.com
