Número
262
Conscients de l’escassetat de recursos, és moment de reactualitzar i reprogramar, des dels marges, els rígids models del passat mitjançant infraestructures flexibles i allunyades de tota retòrica.
Lagravera és un celler concebut sota criteris de disseny low cost, entès com una optimització en la gestió dels mitjans i els recursos, energètics i materials. La sostenibilitat econòmica és subsidiària a la sostenibilitat ambiental.
Quaderns #262: Parainfraestructures—Aeroport de Girona-Costa Brava—1971 (Sumari)
—números, sumari
El projecte pretén fer de cada peatge part integrant d’un lloc, una exaltació de la tècnica d’avantguarda i, així mateix, del respecte vers el medi ambient i el paisatge.
Conscients de l’escassetat de recursos, és moment de reactualitzar i reprogramar, des dels marges, els rígids models del passat mitjançant infraestructures flexibles i allunyades de tota retòrica.
—Ballard, Editorial, infraestructura, Parainfraestructures
L’activitat de l’abocador preexistent no havia estat respectuosa amb el seu entorn més immediat, havia provocat alteracions de l’entorn natural i modificacions de la topografia existent. Per aquesta raó es decideix implantar les instal·lacions a les zones on l’activitat de l’abocador ja havia espatllat l’entorn natural.
L’arquitectura híbrida reconeix com a híbrida tota arquitectura que és simultàniament objecte, paisatge i infraestructura.
Es tracta d’un volum recobert per una pell, ventilada i microperforada, que permet garantir un bon confort climàtic alhora que assegura la privacitat des de l’exterior. Totes les obertures queden protegides, i apareixen al carrer com a ombres xineses, creant un gradient lumínic molt confortable des de l’interior. Aquesta doble pell es va configurant distintament i s’adapta a les diferents façanes.
“Ruïnes modernes, una topografia de lucre” és un inventari fotogràfic de la construcció especulativa abandonada a Espanya.
L’ objectiu principal d’aquestes obres de remodelació urbana és l’establiment de vincles amb el seu entorn geogràfic i el desenvolupament i la potenciació de las característiques espacials, materials i de ús existents (a vegades en estat latent) que son pròpies de cada lloc de l’espai públic i que l’identifiquen.