D'arquitectura i urbanisme
Publicació del Col·legi d'arquitectes de Catalunya
— codi: 26209
Entre els impulsors de la Instant city hi havia gent com Fernando Bendito, un àcrata, o Borja Arquer. En aquella època havíem començat a muntar un grup anomenat Grup Obert…
— codi: 26210
Fotografies de Coke Bartrina
— codi: 26211
L’any 1945 es va publicar, amb el títol “Solutions d’urgence”, el número 3/4 de la revista L’architecture d’aujourd’hui, el segon després de la Segona Guerra Mundial, dedicat a les mancances del moment, bàsicament habitatges i infraestructures.
Poden ser els comissaris, els conservadors i els historiadors –i no els enginyers– els qui comencin a recuperar les infraestructures…a la vegada com a objecte i com a idea. Això, al seu torn, transforma el que entenem com a infraestructures i història.
“Alguna vegada t’has preguntat d’on vénen aquestes línies… i cap a on van?”
Allò rellevant d’aquestes parainfraestructures (tant com a classe d’objecte arquitectònic com a format alternatiu d’infraestructures) no és només en termes estètics; sinó també organitzatius, en el sentit de que les parainfraestructures operen fonamentalment com a arquitectures organitzatives.
El número #262 de la revista Quaderns d’arquitectura i urbanisme porta per títol “Parainfraestructures”, una paraula inventada, provocativa i plena d’ambigüitats.
Potser podríem imaginar-nos l’antiinfraestructura com allò que supera, en comptes d’imitar o domesticar, allò que és excessiu de la natura? O el territori com un escenari per a la seducció capciosa?
Quaderns Parainfraestructures contribueix al debat sobre l’autoritat de l’arquitectura amb relació a les infraestructures, en particular estudiant com el prefix para- qualifica de forma diferent la categoria “infraestructures” i, per extensió, el paper que l’arquitectura exerceix a l’hora de definir-les i contrarestar-les.
